Estava núvol i valia la pena sortir. Un matí en què agafo la meva menuda i marxem al més proper que tenim, els boscos. Boscos segons com amagats. Limítrofes entre Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes. Comença l'andança paral·lela al camí que ens porta a Montgròs, masies diverses o el mateix Puigmoltó.
Camins a entrar de PR en sòl urbà... deixats! |
Seguim el corriol i els esbarzers ja hi són amb unes móres ben grosses que anem recollint, i d'altres, són ben menudes. Fem una bona selecció. Al llarg dels esbarzers anem amb cura, ja que aranyes espectaculars donen pas a l'observació i altres insectes que anem veient volar: xinxes de camp, abelles, mosques... com també la diversa flora.
Curiosa i gran aranya espectacular |
Com una mena de mimosa perfurmada, però amb punxes! |
Arribem enfront de Solers i ens endinsem al seu bosquet, a veure si veiem les ovelles, però avui, tot i ser núvol, són al seu estable i escoltem el seu bramar.
Baixem fins a un terreny de vinyes, que sense malmetre, passem pel camí deixat pel tractor que treballa la terra. Donem la volta i una veu feminal amb dos nens ens crida. La saludem i seguim el recorregut, les meves cordes vocals no volen respondre amb un crit.
Vinyes a peu de Bosc Solers |
Ens endinsem al bosc que talla el conreu. Som al costat d'un petit rierol pel qual baixa aigua. És el torrent de Solers que creuem com una aventura més. No conec el camí i la meva orientació és el d'anar paral·lels al camí asfaltat de Solers que veig no gaire lluny.
Creuem un camp de carabasses, ara entenc el crit de la senyora, es devia pensar que érem uns bàrbars del conreu. Si així fos, no aniria amb jersei de color groc fluorescent.
Ens tornem a posar per bosc i ja em situo. Fem paradeta per menjar-nos un plàtan i hidratar-nos. Una paradeta ben feta, tot i núvol, envoltada de pineda.
Torrent de Solers |
Bosc camí de Solers a Xoriguera |
Sortim del bosc i estem al camí que ens portaria a Can Xoriguera. Seguim cap a la dreta i anem pel bosc ja paral·leles al camí asfaltat que porta d'av. Garraf a Mas Solers. Estem fent una ruta circular que ens retorna al camí del costat de la variant i que, si seguíssim, porta a la Ronda Ibèrica. Nosaltres el deixarem en un trencall que ens porta més avall de Vilanoveta i porta a Masia Nova.
Rusc d'abelles. Aneu en compte! No es veuen! |
Abans, però, una abella m'ha picat a la cama, no m'adono d'un petit rusc que hi ha al costat d'un esbarzer. Ens dóna la sortida! Aguanto i em toco la cama tot traient una petita punxa. Sortosament no és res. Ja som a casa.
Després d'una becaina per part de la Júlia, ens posem a cuinar la nostra collita de móres. Passem part de la tarda a la cuina elaborant gelea (o gelatina) de móres i la melmelada.
A més de móres, temps de figues! |
Segons la collita, el doble en sucre per fer la melmelada:
360 grams de móres silvestres
350 grams de sucre
suc de mitja llimona
mig canó de canella
aigua per cobrir i un xic més (per la gelea)
Quin color va prenent! i l'olor! |
Ja teniu la melmelada per aquest hivern! Bon profit!
Per la gelea:
Mentre bull separem aproximadament 500 ml. del suc que van fent les móres i el sucre.
A banda desfem un sobre de gelatina amb una mica d'aigua freda,
Traiem el suc de color que hem separat i afegim fóra del foc la gelatina.
Remanem ben remanat i separem en gots de vidre petits o d'altres recipients menuts per a refredar.
Posem a la nevera 5 o 6 hores.
Els gots es poden desmotllar amb un ganivet o bé passant-lo per l'aixeta.
El podeu menjar sol o acompanyat amb nata o formatge fresc amb fruits secs.
Una delícia de la natura!
Tenim la natura tan a prop que val la pena gaudir-la amb aquest munt de petites coses que ens ofereix gratuïtament a aquells que la estimem. Una bona lliçó per la Júlia. Enhorabona aimia...!!!
ResponderEliminar