No podia ser millor. Estudiar la ruta que tants dies contemplo i contemplo des de la meva finestra: els cims de Tres Partions, Puig de l'Àliga i el Montgròs, i que sempre em dic ''un dia hi aniré...''.
No és pas una ruta per a molts desconeguda, però quan no la saps, sempre t'entra aquell cuc de com pujar-hi. Com encara no he fet la cursa de la Talaia tampoc, un dels pensaments va ser arrencar des de Vilanova i començar pel primer cim, la Talaia, que com tots o la majoria saben, cremada la tarda del 12 de juny de 2012 per les guspires provinents de la banda del parc del Foix. Aquell dia contemplava la fumera des de casa amb molta, molta tristor, doncs Mas l'Artís es va cremar també una gran part.
Així que començo a cercar la documentació i fer-me la ruta. La meva atrevida amiga Laura ja ho diu: ''A ver Mònica por dónde nos vamos a perder hoy'', perquè la darrera vegada una ruta de 24 quilòmetres la vam convertir en una de 30 i amb ferides de guerra.
Aquest cop, la ruta no presenta molta dificultat pel que fa a cruïlles i girs, per tant sols vam patir dos cops un endavant i un cap enrera, per trobar els corriols i trialeres.
El podeu veure al meu espai de Wikiloc:
Arrenquem mitja hora tard des del pàrquing de l'Hospital de Sant Antoni Abad i ens endinsem pel camí del torrent fins a arribar a un trencall i endinsar-nos per Mas Tapet i prendre el Pas del Bou. Un cop allí trobem el pont i la indicació per pujar a la Talaia. Ho fem per pista, però recomano fer-la pel corriol que hi ha a l'esquerra.
 |
| Camí del Pas del Bou. |
Quan torni a fer la ruta, modificaré aquest tram segur. Ja comencem a tindre calor a sols 14 graus de bon matí i les vistes ja començaven a ser molt clares. Arribem a la Talaia (269,1 metres), el paisatge cremat és desolador. Veiem a la perfecció Cubelles i el Puig de Tiula, Mas Trader, el mar immens de blaus... girant cap a la dreta la serralada del Montmell, lluny Prades. Cap a la dreta la inmensitat d'un Bages que veuríem més endavant despuntar amb un Montserrat. I al centre mirant avall, el Pantà de Foix, els pobles de l'Arboç, Clariana, Torrelletes... on pels seus Fons també es pot arribar en aquesta ruta que fem i veiem els cims que segueixen després i el puig final a pujar-hi. Llavors sorgí allò de: ''¿Hasta alllí tenemos que ir? ¿cuánto llevamos ya?''. Se m'escapa el somriure.
 |
| La Talaia (269,1 metres). |
 |
| Al pas de la cresta, les restes encara ben visibles de l'incendi. |
 |
| Vista pujant cap a la Talaia del perfil de Garraf: des del Carxol fins Penya del Llamp. |
 |
Una de les vistes en que es veu tota la Serra del Montmell al fons, a peu, vegeu Clarina,
el Pantà de Foix, Castellet i la Gornal, i Torrelletes. |
Seguim per la cresta en plena pista, tot creuant la Serra de Bonaire. Unes corredisses en BTT anaven passant, tret de les pujades que exhal·laven un bon dia com podien. Així fins a arribar dins del mateix GR 92-3 que et condueix a la cruïlla per agafar el Coll de Can Deus, però tot seguint la trialera del PR143-3, creuant la Serra del Teixidor amb els seus boscos. Un cop al coll prenem el corriol de pujada abandonant el PR que ens portaria a Canyelles i anem enfilant-nos per un camí pedregós bastant esglaonat fins a arribar a Tres Partions (435,4 metres). És el lloc on decidim fer el petit esmorzar per recuperar-se una mica de les fortes pujades que portem fets en els pocs ben 10 quilòmetres. Un cop arribades a Tres Partions sols portem un recorregut de 11,6 quilòmetres i amb uns pendents entre el 10 i el 25%.
 |
| Forta pendent de la trialera que ens porta per la Serra del Teixidor. |
 |
| A la serra del Teixidor entrant per corriols boscosos. |
 |
| Arribant al Coll de Can Deus on es veu l'enfiladís ascens. |
 |
| Terreny molt tècnic i de forta pendent. |
Des d'allí seguim per pista altra cop del GR eix Sitges-Olivella-Vilanova, fins a arribar al Puig de l'Àliga (464,2 metres), on ens fem les fotos de rigor amb uns somriures, i ja albirem els paisatges més propers com el Bages amb Montserrat a mode taloner i el proper cim que ja sembla molt més proper. A peu nostre en el Parc Comarcal d'Olèrdola, Canyelles, que l'anirem creuant a trams urbans fins reprendre el pas del GR i Sender del Montgròs. La calor ja era prou intensa i anem fent glops d'aigua bastant sovint.
 |
| Montserrat ja es divisa en tot el seu pla. |
 |
| La Creu del Puig de l'Àliga. |
