 |
| Foto del Grup trescador (Núria R. Ciurana) |
Poc més tard havent fet foto familiar, iniciem la ruta des del poble pintoresc i de pessebre, cap al GR que ens condueix cap a l'Ermita de la Mare de Déu del Montsant. La sorpresa nostra és l'endinsar-nos ja en una pujada en que apareix neu i gel. Sense bastons ajut cal per alguns i per desconeixement nostre, més d'un amb calçat poc adient. Arribem a l'explanada just abans d'arribar a pocs metres de l'ermita, on una gran llengua de neu va ser la protagonista de retrats que immortalitzen el moment.
Seguim per camí GR al costat de l'ermita, un corriol amb pendents segades al nostre costat, estret, rocós i nevat. La neu va ser la nostra companya de petjada a més d'una gran fanguera.
Trams de difícil pas per la situació, baixades lliscants, patinatge divertit i continua dificultat, ens portarà a la misteriosa Cova de la Bruixa, no abans sense fer una parada per dinar. Una pausa en un revolt amb vistes d'ocell i sota un radiant sol que afavoria el constant mantell blanc.
 |
| El Montsant amb tot el seu paisatge nevat |
Seguim llavors baixant fins arribar a unes gorgues que creuarem i farem la pujada passant per les Obagues i els boscos al voltant farinosos... Pel camí dues notes d'humor: fer ballar una sardana a l'organitzadora, el llançament de boles de neu, la pèrdua per uns instants del grup i la nota quasi negre quan Eduard de les Muntanyes havia perdut el seu mòbil, a més, blanc com el paisatge i a l'estora trepitjada, tot i així trobat pel camí on hi havia petjades fins de porc senglar.
 |
| Els senglars per arreu! |
La neu ja era la tònica als nostres peus que a més d'un li provocà sensació del fred o portar els peus xops. Els bastons ajudaven molt en aquestes pujades.
Perdem per un moment al grup per petar la xerrada i la pregunta era: "Marisa, hi ha trepitjades?"
I sí que hi eren... quan a peu d'un tronc i amb un "¡cuidado rama!", apareix pel camí algú que ens trovà en falta, en Fran Izquierdo. Érem llavors uns napaferos pels descosits. Ens esperaven a la Cova de la Bruixa on un broll d'aigua sortia de dalt la cova, fresca i quantiosa.
Seguim el recorregut i anem cap a Serra Major on una pujada constant ens porta al punt més alt tot passant per autèntics camins de fins 40 cm de neu. Arribem a la cresta contemplativa de Serra Major amb un paisatge panoràmic. El vent bufava a ràfegues i calia abrigar-se altre cop, doncs durant la resta del matí més aviat ens havíem tret les capes d'abric.
Es veia el Pirineu, el Pedraforca...
Anem en descens i seguim el camí amb factors sorpresa: fang, esllavissades del terreny que ens fan esquivar lleugerament el corriol a peu de precipici, que a alguns ens va fer respecte l'altura, i finalment la baixada: altre cop la neu. Lliscant per la neu com nens amb la tècnica "culing-kiet", uns amb bastons, alguns agafats per les branques i d'altres controlant la passa.
 |
| Baixada per la neu Extream! (Núria R. Ciurana) |
Allí li donem la sorpresa a la nostra amfitriona i cicerone de la ruta: el seu regal d'aniversari. Delectant-nos amb la seva coca i pastís de brownie amb nous.
Així acaba una jornada plena de natura, amistat, riures, anècdotes i celebració, en un indret preciós de la nostra estimada Catalunya.
Innolvidable trescada! Gràcies Núria!
 |
| La gran sorpresa i protagonista del dia, la nostra Núria |
