Tornar a començar

Editant l'entrada d'aquest bloc, moltes coses venen a la ment. Paraules que suggereixen les conegudes etiquetes. La conclusió és clara: renéixer. D'un temps ençà, com molta gent del meu voltant, han patit canvis. Canvis en què, dins el que he pogut, els he donat la meva mà, el meu ànim, parer i empatia. Posar-se a la pell d'un altre no és fàcil, però de vegades, cal.
Ha arribat un moment a la meva vida que m'ha tocat i algú optés per a mi. I així esperava jo, algú que com jo, tingués el mateix enteniment, el fet de compartir, aconsellar, consolar...estima.
Ben pocs ho fan i d'altres amb els dits de la mà puc contar-hi. No entra en el meu diccionari la paraula decepció. He vessat llàgrimes per aquells que m'han fet fóra del seu camí, plorat per aquells amb què ara tot els va més o menys bé i es giren, o continuen amb la vida girada i no em diuen res.
Cal veure un món paral·lel al del bloc i que hom hi va, havent gaudit com molts d'ell, Facebook. Però s'ha convertit en el fals món de mira que bé estic, mira per on vaig, mira com... entrant en l'oblit allò de: i tu, com estàs? Perquè estem per nosaltres mateixos i no veiem res en els altres. Fals món on "compartir" imatges esfereïdores d'un nen amb malaltia, un animal maltractat, un llaç a favor de... quan no veiem la realitat del suposat "amic" que ens envolta o de qui podríem compartir el seu estat i fer-ne solidaritat o protesta. Hi ha qui comparteix la seva llaga esportiva o "ferida de guerra" en un entrenament. Ara, què has de fer? suïcidar-te directament per cridar l'atenció. L'atenció, ara és atesa sovint, pel silenci que l'envolta. Un silenci de covardia, por, falta d'enteniment i al·lineació, un "millor no dic res, no em mullo". Fàcil és, com bé deia, compartir una imatge de frases que mai gosem siguin nostres, però ens identifiquem i les donem com nostres. No sabem expressar? No sabem dir? Potser cal tornar a l'origen. On res existia de tot això.
Ni Facebook, ni wathsapp, del qual ja essent jo com a ésser estrany, no vull ni parlar-ne, tot i donar-me utilitat i gaudi. Line, un dels seus Apps opositors, és el desert a l'espera de la ironia: hola, tu per aquí!
L'origen: aquells diaris on escrivíem i hem perdut la bona lletra, la trucada de telèfon amb aquella veu llunyana... Això qui encara pugui trucar o... qui pugui enviar un...missatge? Uix! Quin embolic!
Tornem-hi si cal per un bon canvi i com a canvi modern, el bloc: sigui llavors la porta oberta al què està passant.
On són els valors de les persones? L'amistat, humilitat, compartir, amor... On?
Perquè amagar? "Mira aquest què ha posat a Face!"... I? On rau el problema? En quina vergonya? La facilitat d'atacar-nos amb aquests mitjans...però, i una mirada als ulls?
Penso llavors que el bloc pot ser més lliure i intel·lecte, disconforme a mesura del que cada dia vol l'engresquin i, si ets dels bons que engresques, tingues per segur que tal puges, tal baixes. La gent és així.
Si hem de tornar a l'origen... una mica de solitud i centrar-se, oblidar aquests tercers que no t'enyoren ni els ja diverteixes... i es deien amics.
Saludable és aquell qui et respongui, aquell que t'admiri alguna cosa, et valora i ho diu.
El que no... potser li passa alguna de molt grossa i si amb tu no la comparteix, hi ha quelcom que el fa enrere de la teva valentia i enteniment.
Tornar als orígens, la natura. Què sabia, com tot a la vida, posa les coses al seu lloc.
Valkyria segueix lluitant a la seva vida personal, els seus reptes (pocs per disort esportius), però segueix sent persona. No crec ningú es plantegi aquest raonament, ni sigui esbombat, però quin gustàs d'algú com jo, tornar als orígens, cercar la meva salut danyada, la dels meus estimats i seguir amb qui m'estima.
Això, no té preu. El preu de la integritat de ser o no envejat, estimat o odiat... però no podrà amb el meu esperit guerrer malgrat caure i tornar-me a llevar amb veu o sense, que remuntant als seus orígens, ara novament educada.
La salut s'hi val, i tornem a viure en solitari un entrenament, una natura que alliçona, una ànima al cor que ens estima.
I tu? Tornes a l'origen? Com diu la cançó: "volver al orígen no es retroceder, quizá sea andar hacia el saber...". Mouving!