L'espera...

Aquella sensació i la calor... No hi pensava pas que podia tornar a passar. Portava dies preparant-me en l'àmbit nutricional i d'hidratació, seguint els consells mèdics i deixant de banda la iniciativa pròpia de prendre algun complement vitamínic, tot i demanar consell a esportistes.
Però havia de passar. Després de la meva aturada de 12 dies, havent fet un recorregut de 24 km en 6 hores i finalitzat un migdia, havia de recaure.

Quan vaig arribar a casa aquell dijous 15 prop de dos quarts de quatre de la tarda, la missió era clara: dutxa i un bon àpat per recuperar. La dutxa va acabar amb aigua freda a raig per tonificar els músculs com els bessons i els quàdriceps on notava ja una sobrecàrrega tot i haver fet estiraments.
El dinar era clar: hamburguesa mixta de carn acompanyada de verdura saltejada amb pernil, amanida, 500 ml de suc de tomàquet amb pastanaga, cogombre i ceba. Més de tres quarts de litre d'aigua.
La tensió estava bé i mesurada, per si de cas. Contenta i satisfeta amb la jornada marxava a dormir, però la matinada es despertava amb molèsties a les cervicals i mal de cap. Canviava de costat per provar si marxava els efectes i res. Em llevo amb la sensació d'angúnia, mal de cap i el pitjor, la febre. Febre altra cop. Això no és normal. Em marejo una mica, comprovo la tensió i altre cop hipotensa.
Em maleeixo a mi mateixa com un mal senyal, alguna cosa no funciona. Vaig consumir el dia abans quasi 4 litres de liquid en tot el dia, fruita a mitja tarda i un bon sopar de truita amb pa amb tomàquet.
Prenc paracetamol i la febre baixa, així com el dolor muscular minva. Però ve el cap de setmana i em vull recuperar, por a sortir, aquesta és la realitat de la meva inseguretat a la reacció del meu cos. Així que acabo en mans de la doctora que ja m'havia atès i un cop em revisa em diu seriosament: ''Et vols dedicar professionalment o per afició?''. Anda, la pregunta! Era clara la resposta que fos com fos, jo el que no vull és deixar una activitat que m'agrada. Em va dir que era per la seva intensitat. A resultats i dubtes de la doctora de tres diverses possibilitats per descartar el pitjor (que encara no m'ha quedat clar), decideix fer una analítica exhaustiva: sals, electròlits, creatinines vàries... amb orina 24 hores i analítica de sang; caldrà saber també perquè els meus sucres solen ser de nivell molt baix. En definitiva veure que cap òrgan com ronyons estigui en disfunció i que per disfunció d'electròlits cap múscul o òrgans com el cervell o coronari puguin estar afectats. Per descartar el pitjor, però que la calor és la causant d'aquests efectes patits.
La veritat em té, trèmula, però és la manera de sortir d'aquesta incertesa i buscar-ne la solució que ja va donar els primers símptomes el desembre de 2012. Espero a partir de dilluns 26 saber-ne els resultats.