Ritme suau

Estava núvol i valia la pena sortir. Un matí en què agafo la meva menuda i marxem al més proper que tenim, els boscos. Boscos segons com amagats. Limítrofes entre Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes. Comença l'andança paral·lela al camí que ens porta a Montgròs, masies diverses o el mateix Puigmoltó.

Camins a entrar de PR en sòl urbà... deixats!

Estem vorejant un camí que ens portarà a Mas Solers. Aquest corriol és al costat del bosc i de les vinyes conreades. Abans, passat el camí de xifrers, hem passat un altre conreu de vinyes i terreny ple de fonollar. Els cargolins són ben presents i també algun rusc d'abelles construït entre fonolls secs que quasi no es veu...

Seguim el corriol i els esbarzers ja hi són amb unes móres ben grosses que anem recollint, i d'altres, són ben menudes. Fem una bona selecció. Al llarg dels esbarzers anem amb cura, ja que aranyes espectaculars donen pas a l'observació i altres insectes que anem veient volar: xinxes de camp, abelles, mosques... com també la diversa flora.

Curiosa i gran aranya espectacular

Com una mena de mimosa perfurmada, però amb punxes!

Arribem enfront de Solers i ens endinsem al seu bosquet, a veure si veiem les ovelles, però avui, tot i ser núvol, són al seu estable i escoltem el seu bramar.
Baixem fins a un terreny de vinyes, que sense malmetre, passem pel camí deixat pel tractor que treballa la terra. Donem la volta i una veu feminal amb dos nens ens crida. La saludem i seguim el recorregut, les meves cordes vocals no volen respondre amb un crit.

Vinyes a peu de Bosc Solers

Ens endinsem al bosc que talla el conreu. Som al costat d'un petit rierol pel qual baixa aigua. És el torrent de Solers que creuem com una aventura més. No conec el camí i la meva orientació és el d'anar paral·lels al camí asfaltat de Solers que veig no gaire lluny.

Creuem un camp de carabasses, ara entenc el crit de la senyora, es devia pensar que érem uns bàrbars del conreu. Si així fos, no aniria amb jersei de color groc fluorescent.
Ens tornem a posar per bosc i ja em situo. Fem paradeta per menjar-nos un plàtan i hidratar-nos. Una paradeta ben feta, tot i núvol, envoltada de pineda.

Torrent de Solers

Bosc camí de Solers a Xoriguera

Sortim del bosc i estem al camí que ens portaria a Can Xoriguera. Seguim cap a la dreta i anem pel bosc ja paral·leles al camí asfaltat que porta d'av. Garraf a Mas Solers. Estem fent una ruta circular que ens retorna al camí del costat de la variant i que, si seguíssim, porta a la Ronda Ibèrica. Nosaltres el deixarem en un trencall que ens porta més avall de Vilanoveta i porta a Masia Nova.

Rusc d'abelles. Aneu en compte! No es veuen!

Abans, però, una abella m'ha picat a la cama, no m'adono d'un petit rusc que hi ha al costat d'un esbarzer. Ens dóna la sortida! Aguanto i em toco la cama tot traient una petita punxa. Sortosament no és res. Ja som a casa.
Després d'una becaina per part de la Júlia, ens posem a cuinar la nostra collita de móres. Passem part de la tarda a la cuina elaborant gelea (o gelatina) de móres i la melmelada.

A més de móres, temps de figues!

Us passem la recepta pel gaudi de la mateixa:

Segons la collita, el doble en sucre per fer la melmelada:

360 grams de móres silvestres
350 grams de sucre
suc de mitja llimona
mig canó de canella
aigua per cobrir i un xic més (per la gelea)

Quin color va prenent! i l'olor!

Si separeu per la gelea el xic més d'aigua, si no, cobert just d'aigua el sucre i les móres. Deixar reduir fins a veure com es torna espès. Podeu ajudar-vos del braç elèctric i espessir a foc baix. Quan el teniu, posar en un pot de vidre que quedi cobert fins dalt. Tapeu bé. Posem una olla on col·locarem el pot fermat i cobert d'aigua fins a sota la tapadora, portem a ebullició i deixem bullir uns 25 minuts. Apagar el foc i no treure el pot fins que l'aigua sigui ben freda. La tapadora del pot haurà quedat sense aire, i si la premeu, no farà pas soroll. Si així fóra, ha quedat aire, premeu amb els dits, i si no fa soroll, garantida pel seu consum.
Ja teniu la melmelada per aquest hivern! Bon profit!

Per la gelea:

Mentre bull separem aproximadament 500 ml. del suc que van fent les móres i el sucre.
A banda desfem un sobre de gelatina amb una mica d'aigua freda,
Traiem el suc de color que hem separat i afegim fóra del foc la gelatina.
Remanem ben remanat i separem en gots de vidre petits o d'altres recipients menuts per a refredar.
Posem a la nevera 5 o 6 hores.
Els gots es poden desmotllar amb un ganivet o bé passant-lo per l'aixeta.

El podeu menjar sol o acompanyat amb nata o formatge fresc amb fruits secs.

Una delícia de la natura!