Córrer i la meva salut

Els meus inicis a córrer van vindre de la mà de jugar a bàsquet. Els entrenaments consistien en el seu escalfament per pista i la resta d'exercicis que fèiem amb la ''bimba'' a més del partidet final.
Formava part de l'equip femení de l'Institut Joan Salvat Papasseït, al barri de la Barceloneta a Barcelona. La meva posició era ala pivot, un lloc on el córrer i l'assistència era bàsic.

No era una gran figura de l'equip, però em movia i en tot un any vaig aportar tres punts encistellats i no pas de triples. No érem gaire brillants i les últimes de la lliga.

Però un cop acabat el curs escolar i en arribat l'estiu em calia mantindre'm, així que estiuejant a Sitges, em llevava dora i anava al matí a córrer. M'encantava anar pel passeig i la contemplació del mar, la platja...

El manteniment era necessari per la meva pèrdua de pes que llavors encara era sobrepès. Sols tenia 17 anys quan vaig començar a tindre problemes de salut com ofecs, fatiga, calors, vermellor a la cara... i vaig perdre uns 15 quilos en total. La pèrdua era lenta per afavorir moltes coses i combinat amb l'exercici ja es van notar els resultats amb molts aspectes, fins arribar a unes divuit primaveres enlluernadores i de goig.

El temps va passar que iniciava els estudis del que és la meva vida professional i l'exercici i l'esport van quedar en l'oblit, a excepció d'un parell de curses del Corte Inglés ja fetes amb 24 i 25 anys d'edat. M'agradava. I en un canvi laboral vaig reprendre altre cop l'activitat física, sobretot amb la intenció de recuperar to i força muscular per conduir la meva moto. Però altra vegada va quedar en l'abandó per la feina i d'altres factors que no acompanyaven.

Els anys amb la feina i la vida familiar van passant amb l'arribada de la maternitat. Esdevé un canvi metabòlic i la inserció altra cop al món laboral amb mals hàbits que em porten a trobar-me en mal estat... fatiga, molèsties a l'esquena, articulacions ''pesades''... i prenc la decisió d'anar al metge. Els resultats són obvis: Obesitat nivell 3. Els nivells de greix al fetge eren elevats, la hipercol·lesterolèmia era present i els riscos hereditaris feien necessària una actuació mèdica. Podia esdevindre qualsevol risc en cardiopatia, diabetis, problemes vasculars, etc. Així que un cop a la UME, l'Unitat Medico Esportiva de l'Hospital de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, on amb el control de nutricionista la Doctora Dolores Casado i dins del pla PAFES de salut de la Generalitat amb el Complex Esportiu Municipal Parc del Garraf, de la mà del meu entrenador Diego Aldrey, va començar la meva altra iniciació amb l'activitat física. En el termini d'un any la pèrdua de fins a 25 quilos de pes.

Però l'activitat física es quedava petita, volia més i llavors vaig reprendre el córrer. Començava amb els 5 quilòmetres un dia a la setmana, la cosa seguiria a més... perquè m'iniciava amb Club de Caminadors del Parc del Garraf a la marxa... i vaig descobrir la marxa nòrdica, el Nordic Walking a Calafell.