6a Hivernal Extream La Llosa del Cavall

Havia arribat un any més. Repetíem la trobada per sisena vegada, de la qual per a mi la segona, i aquest cop, la segona amb la seva opció a la Marxa per la Vall del Lord.
La convocatòria altra cop feta pel fill d'aquelles valls en Francesc Sanchez, al fòrum"Kayac de Mar" i el seu altre navegant, gestor d'esdeveniments amb amics, en Fran Izquierdo a Facebook, van fer vindre d'arreu als amants de dos esports: el caiac i la marxa de muntanya amb el seu denominant comú: la natura.

La fita, la mateixa de l'any anterior, trobar-nos marxadors i caiaquistes a una hora concreta per fer l'àpat a les vores del pantà i al punt final culminant de comiat un cop acabada l'expedició Extream.
Extream? Per a què? Doncs com sempre, per les seves imprevistes situacions climatològiques que pot afavorir l'entorn: gel, boira, pluja, neu, fred... O no!

Marxem el dissabte amb el caiac de Ptiroco i els meus pals a punt. Gaudint d'una marxa del sol espectacular amb les crestes de Montserrat de fons i una lluna quasi plena excel·lent.
Fa fred a Sant Llorenç però no pas com la darrera vegada. I això que havia nevat els dies abans... els nostres compis i amics ja avisaven: neu als vorals de la carretera i a la muntanya.
I així era... la trobaves i et donava aquella sensació càlida de l'hivern.
Al poble al punt de trobada, cerveseta, herbes i refrescs. Entrepans per a qui no portava el sopar i marxar cap al refugi de sempre, el Casal. Entrant-hi per la llar d'infants i que el mestre de les claus, en Francesc, tenia per a què tots gaudíssim d'aquella nit.

Tot preparat pel sopar de germanor.

En Manel Martín un mestre cocteler.

La nit... Abans amb un vespre de reunió i germanor del sopar amb coses a compartir i les més esperades... les postres.
Unes improvisades neveres eren les finestres, on en el seu ampit, contenien el servei de "bar obert" per la ja clàssica petada abans d'anar a dormir.
Un sorprenent mestre cocteler, en Manel Martín, amb uns "mojitos" suaus de primera. Licoreria andorrana, cava, vi de bona bodega... corria a l'espera del tret dels acudits recitats per en Txus, l'Eduard de les Muntanyes (el nostre Antoniu), en Francesc i el clàssic "que alguien me empuje", en Jose o en Quico...
Un seguit d'acudits que fan el tarannà esperat abans de muntar les suites nocturnes.

Les suites preparades.

I... Eh! Hi havien suites!! Un llindar de matalassos inflables núvol dels millors somnis. Però jo estava ubicada a la secció de quan les muntanyes sonen i bufa el vent.
Per una banda, la llevantada de Richart i des de les Garrigues, havia vingut el renec d'en Massa. Al meu oest, el més ultra raid dels sons vinguts del Pirineu, en Francesc amb la remor de les aigües braves del Valira.
Però el son anava venint i marxant... fins arribat el matí. Tots amunt!
El dia es lleva fred i glaçat pels camins del voltant.
Res no farà que no trenquem el gel!

Retrobar-se sempre és moment d'alegria (Foto: Núria R. Ciurana)

El grup de trescadors a punt i el fotògraf el Polvorilla! (Foto: Bruno Puighermanal)

Un cop esmorzats ens trobem al lloc de sempre amb la resta de companys d'aventura. Ens separem travessa i caiac prenent totes les nostres posicions.
I comença el ball!... Vull dir...el track. Quin? El teu? El meu? Qui el té? El planell d'en Massa, el gps del Jotaeme, la memòria fotogràfica de la Ciurana, la intuïció del Jesús el Polvorilla per trobar-la...
Tot va valdre!! Com veieu, un inici prou divertit...

Comencem la ruta amb unes vores al camí ben glaçades i algun toll de gel. Anem recordant el camí vers l'any passat i no sabem com, amb el tira per aquí, que no cap allà, que esto va al mismo lugar... Ens adonem que hem començat per on vam acabar l'any passat!!
Caaaap problemaaaa!! "Jesús que tengo memoria fotográfica!!" i amb un "El teu track que diu que el meu està equivocat que és un altre!"
No res... Seguim!! Aventura!
"Bueno, si passa res l'estic gravant i sempre podem tornar enrere" Núria, em sentia divertida i segura.
I aquell final-principi del recorregut que l'any passat era un pedregal, estava convertit en una estora blanca. Començàvem a pujar.
Al llarg del recorregut ja havíem pres la part mitjana que ens porta al GR per reconduir-nos al Santuari de la Mare de Déu del Lord.

Tots en el camí del GR ben enfiladissos.

Pujada cap a la Mola del Lord

Ens situem a peu de les escales, i el més valent sigui qui les conti, prenem pujada. No m'ho penso dos cops i m'entren ganes d'anar més ràpid, sé que no ho havia de fer, però vaig pensar a guaitar el grup des de dalt. Seguia pujant cada cop més a pressa, veia que les cames responien i s'allunyaven les veus i els riures. Ostres! Era inevitable! Sols pensava a arribar dalt i contemplar aquell paisatge amb una recuperació exhal·lant.

Tanques d'ovelles pasturant i sis plau les tanquéssim. Guaito ja des de ben amunt i... quina sensació d'aquelles que et fa pessigolles la panxa i pel cos corre com una mena d'alegria nerviosa. Penso en fer les fotos quan pugin i guaito per on van. Primer arriba en Massa i darrere ja veig en Bruno i la Teresa fent aquella esglaonada amb aquell bon ajut i empesos. Sento els riures. Ja són al cim. Adverteixo de la tanca i ens acostem a veure aquell paratge de circs al voltant del pantà: la Serra de Buses amb els seus Tossals i en l'entorn de lluny el Cadí. Magnífic dia ens feia. Però, cap caiac a la vista.

Vist de dalt la tanca on acaben les escales.

Els faig un crit per pujar a veure el paisatge des de la Mola.

Sempre espectacular vista de la Serra de Busa amb el Tossal de les Cases i el Capolatell a la dreta. De lluny el Cadí.

Baixant pels camps de Solord.

Passem a baixar a peu del Santuari reprenent un camí que ens marca el GPS i ens condueix a un corriol tot de baixada, on a més d'un, les cames se li emporten amb ganes de córrer. Anem baixant fins a peu del pantà i ja som als Camps de Solord.

Prenem connexió amb els mòbils amb en Fran per saber on són i calcula el temps aproximat. Res, ja hi som i sols resta el nostre únic aventurer en BTT, l'Eduard, qui encara no ha donat senyals. Arribem a la mateixa platja de l'any passat a peu de Solord, coberta d'unes algues que semblava un mantell de neu i es feia molt estrany trepitjar-les, fins i tot un pèl angunioses. Ja es veia els primers caiacs i els ajudem a desembarcar damunt la cabellera blanca que pentinaria tot caiac ancorat.

Altre cop els trescadors hem arribat puntuals al rencontre. També arriba l'Eduard que amb la seva aventura en bicicleta ha arribat a un altre indret prenent el GR 1, la presó de Busa per la cinglera del Moro, coneguda per la seva negra història.

L'Eduard amb la seva songladura en BTT (Foto: Eduard de les Muntanyes)

Comencem a dinar tots plegats, en un ambient prenadalenc amb les gorres i el menjar. Però ens afanyem que no es faci tard, nosaltres per acabar el nostre recorregut i els caiacs acabar d'endinsar-se on les aigües del riu Cardener i la natura, han deixat indrets inhòspits, sempre diferents, al pantà de la Llosa del Cavall.

A peu de Solord el paisatge com un mirall.

Tornant cap a les aigües cristallines. La Chiqui s'ensurt molt bé.

Ajudem a empènyer els caiacs cap aquelles aigües cristallines que els porten a l'aventura. Seguim el nostre camí, ara ja més conegut i fent un final diferent del de l'any passat. Ens acompanya l'Eduard de tornada i arribem a passar per entre una de tantes ermites que configuren les valls dignes d'eremites i fa d'ella un entorn especial com les seves cingleres.

Ens falta de ben poc per arribar al poble, i un cop entrats, ens dirigim al punt de trobada el Bar el Jardí, on caiaquistes i caminadors farem el comiat amb els bons desitjos nadalencs. Prenem lloc al local i ja arriben els navegants. Uns prenem per tindre el cos ben calent i d'altres per refrescar la trescada. No sense acabar de celebrar la trobada, que ve a ser rematada pel pastís en forma d'arbre de Nadal portat per la Núria Avellà, i els records en forma d'adhesiu que en Francesc Sanchez fa cada any d'aquesta quedada.

En el Bar Jardí esperant als caiaquistes.

Pastís nadalenc portat per la Núria Avellà.

Amb el pastís no pot faltar el detall del recordatori: l'adhesiu.