 |
| Selfie del grup (Foto de Fran Izquierdo). |
Llevar-se aviat no importa, dormir poquet... bé, es nota quan acabes la jornada. Però tornar a viure les sensacions de la neu amb nevada i en un indret tan espectacular com Porté Puymorens, no té preu.
Em llevo a les 4:30 am i surto de casa passades les 5:30. Arribo a la zona d'aparcament de Bagà de la Font del Sofre a les 7:14, tal com havíem quedat amb en Fran Izquierdo que tornava a organitzar aquesta trobada. Allí al meu costat, estava en Massa... home! Quina ilu!
Sortim i anem plegats a una fresca temperatura de -3 graus a un bar del poble. Entrem i prenem un tallat, no sense atendre la broma de dir-vos que em sentia observada... je je je el bar estava plegat de caçadors.
Puntuals tornem a l'aparcament on ja venen tota la resta de la colla, entre ells del Cor de Muntanya, en Fran, la Marta que venien del refugi de Vents del Cadí, l'Òscar, l'Edu, la Raquel, la Cristina, la Cati i la seva família... i prenem el camí cap a Puigcerdà. Allí en diversos punts de trobada anem remuntant fins a dirigir-nos a Porté.
L'aventura ja és servida, s'han de posar cadenes als cotxes abans d'enfilar-nos cap a Latour de Querol. Tenim uns experts en la matèria, en especial l'Edu. Un vehicle s'atura i ens informa que el port estava tancat a l'altura del túnel de Puymorens (E9 N20) degut a un allaut. No ens afectava fins a Porté, però això prometia una pujada amb gruix de neu a la carretera. I així anem pujant amb una nevada lleugera... alguns cotxes ja s'han quedat pel voral de la carretera, els anem passant i arribem a Porté al lloc de trobada. El temps canvia i augmenta el vent i la nevada. Ja hi érem i es decideix el grup de 21 persones al Bar Catherine, aprofitar de fer la sortida igualment canviant el recorregut per la vall i fer-lo segur. Evidentment el seny hi és i tot sota la responsabilitat de cadascú la fem. Érem en bones mans en una sortida ben amical, això sí.
Un cop els que han llogat les raquetes les ben enfunden, sortim i prenem el camí cap al càmping la Rivìère i ja ens endinsem a l'aventura nevada. Planera que després es va enfilant i on en arribar a una bifurcació del camí entrem al bosc que acompanya la Vall de Querol. L'entorn és magnífic nevat... potser acompanya més les imatges que unes paraules bucòliques sobre el mateix. Sobretot quan anem fent el recorregut al costat de l'estany glaçat... el pont ple de neu ens fa dubtar on posar el peu i per l'hora ja tardana, donem la mitja volta de retorn a Porté on tenim els cotxes.
 |
| Carretera del Coll de Puymorens. |
 |
| Quasi no ens veiem. |
 |
| Enfilant-nos de camí al costat del camping. |
 |
| Cavalls en pastura. |
 |
| Quantitats de neu arreu, |
 |
| L'aigua cap a Querol que ompla els estanys. |
 |
| Les selfies no poden faltar!!! Cristina, Raquel i jo. |
La tornada més plena encara de riures... !!! Doncs ens quedem la Raquel, la Cristina, l'Oscar, l'Edu, la Marta i jo, gaudint de l'entorn... Aturada, quina mena de trigar! L'Edu i la Marta no venen. En Fran ens espera i ens diu que hi havia problemes tècnics amb les raquetes de l'Edu i la nostra Marta, experta guia de muntanya i bellíssima persona, porta eines per reparar-les però l'Edu ha de tornar amb les botes ben posades. Això ens permet que com a grup més endarrerit ens divertim com a nens. No deixant de perdre el ja tradicional bany a la neu que consisteix a deixar-se caure d'esquena i fer l'àngel damunt d'ella.
 |
| La Marta Farré, una excel·lent guia, persona i amiga. |
 |
| Cada racó té la seva espectacular postal. |
 |
| Fent l'Àngel (Foto d'Eduard de les Muntanyes). |
 |
| A l'Edu el vàrem enterrar a la neu. |
 |
| La Cris i l'Oscar, on el constant riure la feia tornar a veure la gravetat. |
 |
| Un clam ben lliure! Què li passa a l'Edu? |
 |
| Sembla que aquí hi ha un vehicle. |
 |
| Passejant per Porté. |
 |
| Les taulades espectaculars, |
 |
| Que van donar pas... a alguna teatralització. |
 |
| De retorn i reagrupament, final de la travessa. |
Els riures, les bromes, les fotos, la repetició de la jugada, continuen fins a arribar al càmping. Seguim el camí per desar raquetes als cotxes i fer el comiat al bar on ens esperaven tots. Un comiat que com sempre deixa bon regust al gaudi de la trobada, amics i sortida que sempre promet aventura, i per no perdre el costum en el seu quart any la repetida nevada i vent.
Moltes gràcies Fran per aquesta nova trobada!! He gaudit dels amics que com tu, són els bons amics.
Sempre m'ompla de joia aquestes trobades en què gaudeixo d'un entorn i una activitat que compartim de manera tan especial. S'ho val!
La meva tornada a casa va ser molt lleugera, dues hores de camí pensant amb tots aquells que m'estimen i m'ho demostren, també jo els demostro que l'estimo. No sé... començo a viure unes sensacions que fa temps no vivia i això per a mi no té preu.
