sábado, 1 de diciembre de 2012

Nordic Walking a València d'una escapada

L'esgotador dia a dia no podia tindre millor recompensa que un cap de setmana relaxant a mode d'escapada a la València natal d'Hipòlit Richart. Una proposta del tot agosarada pel que significa a nivell personal, però sense deixar de banda una estona turística i esportiva com la pràctica del nordic walking, en un entorn urbà de la ciutat convertit en un parc de tot terreny: la Ciutat de les Arts i les Ciències. 

Un recorregut pel parc al llarg de tots els seus palaus on l'arquitectura moderna de Santiago Calatrava amb tota la seva dimensió delecta els plaers de la visió i on la ciència, la tecnologia i la natura cerquen la seva unió. Monumental arquitectura amb la lluentor de la transparència de l'aigua, on les seves tessel·les unides a un estil molt gaudinià i producte de la industria valenciana com la seva tradicional alfarera i ''taulells'', formen un mantell orgànic que folra la pell de la possible freda arquitectura amb els colors de la llum mediterrània, el blanc i el blau. Caminar per sota les estructures amb els seus amples passejos ens feien sentir com un parell d'estranys personatges que caminàvem en filera al toc en terra del repicar dels bastons de nòrdic que hom contemplava entre estranyesa, admiració i el somriure del típic on és la neu i on són els esquís. Creuar el parc fent zig-zag pels seus camins de terra, passar per sota els ponts del vell Túria, passar la gespa... era una manera d'allargar la nostra passejada per un entorn on vèiem corredors, caminadors, bicicletes i famílies passejant pel sol llevantí que donava una excel.lent temperatura. 

La nostra caminada circular pel parc de la Ciutat, ens va donar la bona idea de posar-la en pràctica altra cop a qui ens vulgui seguir en una agosarada i propera aventura que ens portaria també a fer l'Albufera magnífica per les seves aigües, flora i fauna que l'envolta, convertint-se en aquell entorn més conegut per alguns de nosaltres amb el ja famós ''Cañas y Barro''. 


On amb el seu passeig final es pot delectar el més exigent paladar amb el tastet de l'All i Pebre més conegut famosament com una manera especial de cuinar l'anguila. 

I arribar a les platges on es pot assaborir una manera especial la Clotxinada, els nostres més coneguts musclos amb un cuit al vapor especiat molt especial al paladar. Arrossos caldosos, autèntiques paelles valencianes i fideuàs que també formen part d'aquesta rica gastronomia valenciana tant mediterrània. Algú s'apunta per un Sant Josep, veure el Tio Pep, la mascletà i el bell emotiu llagrimer de les Falleres?

1 comentario:

  1. Els valencians sentim la nostra terra i tornar a ella sempre es motiu d'alegria.
    Si a sobre ho fas amb la persona que més estimes per tal que conegui les teues arrels ja et fa sentir als ulls l'humit tel de la emoció.
    Ha estat un cap de setmana amb la meua aimia que estarà sempre present al meu cor.

    ResponderEliminar