5a Hivernal la Llosa del Cavall - Caiac&Tresc

Marxàvem amb una tarda d'un sol especial i captivador cap a Sant Llorenç de Morunys tot sortint d'una rogenca Vilanova i la Geltrú on a Roc Roi ens esperava un caiac per portar especial. Al Foro Kayac de Mar s'havia convocat amb temps la 5a Hivernal de la Llosa del Cavall que es caracteritza per la trobada amb caiac al Pantà de la Llosa del Cavall en solstici d'hivern, de la mà d'en Francesc Sanchez al seu Sant Llorenç, qui també va realitzar una ruta tresc d'uns 20 quilòmetres per la vall del Lord que ens va permetre fer un recorregut espectacular.

L'arribada accidentada, o no, per part d'alguns a Sant Llorenç va ser divertida, no feia fred. L'expressió era com si es tractés de gent descol·locada que cercava el fred com estímul de l'aventura. Doncs sí. El producte més demandat a la cadena de botigues esportives Decathlon per tot participant en la trobada era la chauferette, un escalfador a base de saquetes amb carboni que escalfa les mans en unes hores. Era bàsic en cas de fred extrem per temperatures en què el glaç i la humitat mermen les facultats de les extremitats per on més perdem la calor i la sensació del tacte.
Els pronòstics de feia dies era de nevades, baixes temperatures i molt de fred. No va ser així, fred en feia però no pas tant.
L'ambient era distés a l'arribada al poble i al punt d'encontre el bar Bon Dia. Començàvem a intercanviar experiències, aventures, ganes i desitjos de l'endemà que ens esperava. Poc a poc ja hi érem tots i anàvem al nostre refugi nocturn tant ben preuat com el Pavelló Municipal. Una sala ens esperava ben calenta preparada amb taules, espai per acampada interior i serveis a la nostra disposició. Un pessebre per ser en dates de Nadal la decorava.

Acampàvem cadascú estenent el seu sac o suite especial per la pernoctada i els queviures emanaven de les nostres motxilles. Un sopar de germanor era el que ens esperava amb tot el que aportava cadascú, des del whisky de Canillo, la coca de la mama Lourdes, el ron, el pacharan, les mandarines... era un no parar. Els acudits van fer el preludi d'un bon son i no fins tard tots dintre els sacs i ben lligats.
El matí es va llevar amb una boira captivadora per a tots, prometia. La caravana d'aparcament de caiacs era digne de bon veure, faltava poc i esmorzats per salpar als interiors de la Vall. Caiac i trescadors agermanats en un punt de trobada on un recorregut guiat en el mapa i portats per la Núria R. Ciurana, ens portaria més tard tots a retrobar-nos.

El camí ens portava per racons de muntanya, trams de carretera, fonts i contemplacions de les més bella vall que volteja el pantà. No presentava dificultats ni gran desnivell, però el tram més divertit per a tots va ser la pujada al santuari de Santa Maria del Lord. Un sense acabar d'esglaons que ens portava a la cresta de la Mola. Allí la vista meravellosa i plena de cingleres que aguditzen dins les aigües, donaven una vista de contemplació. Un cop envoltat tot el seu mirador vàrem descendir fins al mirador de la Trona, on en un racó a baixada érem a peu d'un embarcador improvisat dels caiac. Allí ven dinar tots plegats compartint cava, torrons, galetes i pastes en un prenadal especial. Però la llum de dia és poca i havíem uns de salpar i d'altres tornar a trescar. La remuntada a les embarcacions no va ser accidentada, prova de l'experiència i bon tarannà dels agosarats ''kayuquis'', i pel que fa a la resta de caminadors, ven seguir pel camí de la Tossa de Vilallonga. Certament és un espai natural recomanat i històricament ple d'aventura i desventures de diverses èpoques.

L'arribada al poble altre cop al punt d'encontre del dia anterior va servir per acomiadar una jornada plena de companyerisme, amor a la natura, l'esportivitat de les activitats portades al lleure i recreació en un entorn francament recomanat. Un comiat fins la propera on serà difícil l'elecció entre terra ferma i l'aigua tranquil·la o una possible trencada de gel. 

Fins la propera doncs!!! Felicitats a l'organització!