Punk Trail Manresa: o corres o voles!!

Però què diiiiic?? Jo és la primera que hi vaig i anava en plan tranqui!! No home no!!! Que tranqui ni res!!

Anava contemplativa, a veure què... com porto el ritme... no sé, moltes coses a testejar. I si esteu en unes condicions com les meves que no pots optar a un dorsal, la Punk Trail és una molt bona opció.

Et testeges tu, el recorregut és pensat per corredors, els terrenys tècnics tenen diversa dificultat segons la zona, pel que vaig entendre. No competitiva, no dorsal, no assegurança i poques places per inscriure's. Aquesta la vaig seguir de molt a prop, perquè la inscripció online era molt minsa de places i es va exhaurir en hores. Els dies anteriors eren presencials a botigues d'esport a Manresa. A més, solidària amb la recaptació d'aliments.

Allí anava jo... decidida. Sola i amb ganes. No anava a patir, no anava a competir, era per gaudir!!

El bon ambient què sempre hi ha abans de la sortida.

Vaig dormir 4 hores. Uns brètols de la matinada em van despertar. Paro el despertador, ja no calia que sonés. Bon esmorzar i carretera.
Aparcament ben indicat, no guarda robes ni res... o sigui que agafa lo just i roba de recanvi per quan tornis. Jo, novata: apa! Motxilleta petita a l'esquena de running. Portava fins el botiquí.

Buenooooo... Agafo la dessuadora reservada, em donen la cinta per posar al canell per identificar-te com a corredor, em situo darrere l'arc i penso... Ostres!! Què faig jo aquí!!??
Miro al meu voltant. Imatge clàssica de trail runner en indumentària i penso "Nena..., poca dona, quan paio... Jo córrer? Eh! A gaudir!!

Vaig mentalitzar-me en què no tenia pressa. M'havia establert fer-la en 3h 30'. Ja estava bé per ser la llarga de 22 km. A veure...
Sortida molt ben feta... Apa!! Pujadeta cap al parc. Ens endinsem. M'he situat dels últims, no tinc pressa.

Carai! Què passa? Cua? Miro... I Déu ni do! La baixada en filera d'un bon nombrós grup. Terreny tècnic gens difícil sobre argila, sense pedra!! Deixar-se anar! Aquí a Garraf que tenim pedres a dojo...o al Vendrell!! Allò era...res!

I un cop feta... Ostres! Quin paratge! Córrer per anar cap a camí de bosc amb la seva caiguda de fulla, creuar la riera de Rajadell, pujada de corriol gens tècnic, sols enfilat i esglaonat per les Obagues de Montlleó. Res... Xopat!!

Baixada amb molt bon pendent, però gens complicada.

A peu de l'Obaga de l'Anneta.

Però m'entretinc i quedo al final. Jo que sóc molt xula, sols poso el crono. No tinc GPS ni res, no tinc podòmetre... ni cap APP del mòbil activa, doncs tinc una tarifa de megacrisisdelamuerte i no la poso. Ja preguntaré al final.

Contemplativa amb una zona que no coneixia en el Bages. Clar! Jo gaudint! Segueixo...pim pam. Aquells 40' primer avituallament que et llencen farina molt simpàticament. Un dels nois em diu que vaig de les últimes i m'afanyi que han de canviar betes del recorregut no em perdi. Aiiiii!! Què va dir!! Agraïda i ni aturada a picar res, apreto!

Culleres! M'atrapen els de la sortida de 15 km. Dios!! Que venen baixades tècniques i molt bones. Ahí me meto! Entre jovenalla de 20 anys i 30... Corrent com una posseïda un bon tram, creuant la Riera de Cornet, baixant corriols, traspassant conreus, més pujades... Aghhh!! Nenaaa! Què fas? Afluixa, em vaig dir. Quin ritme!

On vaig poder els deixo passar a tots. Que no he vingut a estressar-me! He vingut en córrer per córrer i gaudir. M'adono que les competicions ja no són el meu... Però carai, és Punk! Visca l'anarquia de la cursa.

Ben marcades les cruïlles dels dos recorreguts que teníem trams en comú. Més pujades... Paratges de trams de pista, bosc amb corriol altre cop i altra tanda de ritme en què vaig quedar atrapada. I no paris!! Que l'efecte dominó pot ser mortífer.

Avituallaments molt ben servits en beguda: cervesa, cola, llimona, aigua, isotònic i contingut sòlid al qual vaig trobar a faltar plàtan (o no el vaig veure) i fruits secs. I molt d'humor les persones que formaven part dels avituallaments i organització. Tot el que la compon és gràcies a les aportacions de comerços i col·laboradors, i el que es treu de la venda de samarretes i dessuadores.

Mireu en aquest enllaç quin ambient!

http://youtu.be/SAnBBuodQeY

Vinga!! Seguim... El paisatge m'agrada molt, Montserrat la veig de lluny i m'entra el moment místic on demano per a tots aquells que estimo i les amigues i amics que pateixen algun entrebanc.

Vaaaaa! Gooo! Torna a pujar, torna a baixar... al llarg de les serres que anem creuant. Allò baixa, després puja, altre cop baixa... M'estic esgotant! Precioses vistes de cingleres, rieres a peu... Altre cop ens ajuntem de tornada a l'obaga els dos recorreguts i penso que seguim pel camí. Doncs no!! La sorpresa de la Punk!! Pujadeta de rematada final per on havíem fet la baixada primera, uns 300 metres o 400 calculo. Senyor!! Que porto uns quilòmetres amb rampes!!

Res! No passa res! Una estona caminant i una altra corrent, un fartlek en tota regla que ja portava. Pujada... Va! Ben posat el peu, estirat el bessó en tècnica de pujada i ben feta la sentadeta. No els carrego, els descarrego. Arribo dalt de tot! S'ha passat volant. Tornem al camí de baixada, sento la música. Corro en baixada i ben flexionada evitant les rampes que tornaven. Asfalt. Em dic: Aguanta! Aguanta! Aguanta! Arriba el dolor! No hi ha dolor! Sóc sota l'arc!!! Gooooo!! He arribat! 2 h. 48' 35". Ni sé què he fet!! Potser no ho torno a fer mai un temps així... no ho sé!! De bojos gaudint!!

Les cares de patiment, els riures... tot era present!

Arribada! Feliç i contenta!

Estiro ben estirada. Cervesa i butifarra, música i bon humor!! Selfies, fotos a d'altres corredors i viceversa... Moment de wathsapp, moment de rebre grata trucada, moment de tornar a casa amb molt bones sensacions.

Paròdia i bon humor! 

Ambient a l'arribada amb un àpat calent i una bona cervesa.

Però la propera, provo amb els meus bastons de nòrdic on es pot volar!! Estic testant les diferències als impactes i les prestacions que ofereixen l'ús dels mateixos al fet de no utilitzar-los. He dit de nòrdic... no de trescar. Ep!

Una Punk Trail no és cap bestiesa, però tampoc és una broma. Ben pensada per les opcions primeres que he dit i assumint riscos. Jo estava bé, bé... una mica carregats els bessons, molèstia que ha passat ràpid i us confesso com li vaig dir a en Quim Granyent que el vaig saludar, no tinc compressors. Guaita! Tema a banda i per debatre amb altres corredors la seva funció.

Gràcies a uns companys corredors que em van dir el recorregut fet: gairebé els 23 km i +900 metres positius. O sigui que calculo haurem fet uns més de 1.800 metres acumulats.

Punk Trail és com la mateixa vida si vols... al teu aire, respectant-te a tu, al demès i l'entorn.

Una Punk Trail és lliure... com la teva vida, on tu decideixes viure un grau o no de patiment, un xic de competència o no, i sobretot, gaudir del moment com la vida. Go!