con AVOCA, en el Nordic Walking Champion Series

La meva participació com a voluntària en l'Associació de Voluntaris de Calafell (AVOCA), portada a terme i coordinada per en Miguel Pareja, és per a mi des del setembre de 2011 una de les tasques que més m'omple en ajudar als altres. La participació aquesta vegada ha estat en la cursa de Nordic Walking organitzada per Nordic Walking Series de la mà d'Alessia Bertolino i Toni Duart, a les platges de Comarruga al Vendrell. Amb les distàncies de 10, 21 i 42 quilòmetres.

Preparats per a la prova de distància de 10 i 21 quilòmetres

Els voluntaris ajudant de bon matí en les tasques d'acotar el terreny, clavar les tanques, montar els avituallaments, l'arc de sortida, el petit village, l'esmorzar solidari... Solidari.
La solidaritat de la marxa era per la bona causa de la recaptació de fons per ASPANOGI, una Associació de pares i mares de nens oncològics de Guipúscoa, on les inscripcions i l'Esmorzar Solidari han estat l'ajut econòmic per a aquesta entitat.
Una jornada intensa tant pel seu inici en el muntatge de la mateixa com pel tema esportiu i emotiu de la cursa. Uns voluntaris en que donen el millor de sí mateixos i on tots plegats formem part d'una família especial amb el llaç que ens uneix de l'amistat. Un viure de les emocions, en ajudar a provocar el somriure, a donar ànims a tot atleta i una bufada fresca que ajuda a assolir el seu repte o acompanyar el seu patiment i fer-lo més lleuger. I això és el que ven fer tots plegats.

La nostra complicitat i l'amistat ens fa encara més forts davant esdeveniments d'aquesta mena, doncs vàrem veure una desfilada d'amics amants del nòrdic donant el millor de sí mateixos en aquesta cursa. Els nervis previs als escalfaments i el començar de la cursa... ja va ser l'esclat de la jornada que viuriem de manera intensa... i ja no dic quan em vaig dirigir al que seria el lloc de voluntària definitiu de tot el dia, doncs de manera accidental per anunciar pel micròfon els esmorzars... ja m'hi vaig quedar com a speaker, de manera improvisada i accidental, convertint-me en animadora i retransmissora de les voltes que es feien al circuit. Calia, doncs per la forma que tenia era molt fàcil perdre la noció de la distància. Vaig comptar amb l'ajut d’en Curro, vingut de Màlaga i de la Federació Andalusa d'Atletisme, que m'indicava com llegir les voltes de la pantalla i poder dir pel seu nom a tot marxador. Així va esdevindre l'animació, anunci de carpes, cerca de claus... i un tarannar de fins a sis hores i pico que van passar molt ràpidament. Animant els meus amics de nòrdic deixant-me la veu va valdre la pena, anunciant la seva arribada com a finishers i veure com després marxaven contents de la seva pròpia gesta o bé recollien els seus trofeus que tan merescudament havien guanyat.
Es torni a repetir... tornarà a valdre per a tot i tots!

Us deixo enllaç del video que ho resumeix tot de Jessica González...