2a Marxa Castells del Baix Gaià

Era una matinada fresca en què ens dirigíem un grup d'amics cap a la marxa decidits. Tres de nosaltres repetíem gustosament, en Rafa Gómez, la seva dona Ana Pérez i jo, doncs per nosaltres i com a socis del Club Esportiu Calafell Runners, personalment ens servia com a entrenament per les properes proves, ja que aquesta no es tracta d'una marxa competitiva. Així que, per la nostra banda, vem decidir fer el ''caco'' acompanyats també per la nostra campiona amiga Pilar. La resta de la formació Hipólito Richart, també soci del Club, i les nostres amigues Araceli i Montse, emprenien també l'aventura de la marxa nòrdica.
Tots ven buscar els nostres dorsals ben d'hora i veure sortir el sol. L'ambient era molt alegre i amb diversitat de participants: marxadors i corredors. També ens ven trobar amics del Tot Natura que hi participaven. 

 




Tots posant-nos els dorsals

L'organització va fer començar més tard l'inici de la marxa, però amb la grata sorpresa que la sortida es feia de dintre del Castell dels Montserrat d'Altafulla. Un cop el tret de sortida i l'ensordidor crit d'entusiasme de tots, comença el ritme. Un ritme en què ja ens destaquem gradualment a mesura que anem caminant. El recorregut per sorpresa dels que repetim és l'invers de l'any anterior.

 

Descendim fins la platja de Tamarit havent passat pel Camí de Cametes, l'Hort de la Sínia per la riera i el seu entorn de parc protegit on havíem fet la marxa nòrdica i córrer. Un cop creuada la platja on el nòrdic ens demostra el nostre fons, es puja entre pinars per la muntanya de Sant Joan, on trobarem havent creuat la N-340, el primer avituallament situat sota el pont de l'AP-7 i ens serveixen brou, xocolata i aigua. El tram que fèiem de baixada també era aprofitat per córrer. Seguim el camí deixant el GR 92 i agafant els PR que ens portarà cap al Catllar, deixant el Mèdol creuant un bosc cremat on també posem en pràctica el fet de córrer i pujar fins Sant Simplici, o més conegut per ''suplici'' el fet de pujar-lo; un cop d'alt creuar els masos aprofitant la baixada corrent, fins arribar al conegut Camí de Tarragona, pujant pel costat de la Pallissa de Salort i entrant a peu del Castell del Catllar on trobem l'altre avituallament. Una població que ja era coneguda per nosaltres per haver participat en el voluntariat de la Duatló del Catllar. Pilar i jo ens retrobem amb en Rafa que una mica més i es perd. Estem en plena ruta dels Castells i anem vorejant el fossar i la muralla fins arribar a la riera de Gaià que l'anirem resseguint. Descendim de Catllar fins a Ardenya posant en pràctica altre cop córrer i seguim el Camí de la Sorra descendint fins a la Cantera de Ferran que queda a la nostra dreta. Les sensacions són bones excepte per un dels membres qui pateix molèsties musculars. Recuperem tot seguit passant sota el pont i ens endinsem dins del poble de Ferran on deixem altre Castell i a la llunyania es torna a veure Altafulla. Creuem la carretera T-202 reprenent el camí de Ferran el Mèdol però desviant-nos cap a Fondo de Mas Peret i pujant fins a l'Ermita de Sant Antoni d'Altafulla. Una pujada, que ens costa i semblava interminable, que ens portarà del Camí de l'Ermita fins a l'arribada al Castell de Montserrat d'Altafulla on havíem sortit. Allí l'arribada no era clara, no hi havia arc ni res, sols el crit d'un membre de l'organització que ens va fer pujar per fer-nos la foto. Vàrem entrar a la plegada en Rafa Gómez, la Pilar Moreno i una servidora, en un recorregut de 24,96 kms, 1.261 metres acumulats de desnivell amb 627 de positiu i 634 de negatiu, en un temps total de 3 hores 32 minuts. Un temps de companyerisme i entrenament d'entrada triomfal.

Castell dels Montserrat, Altafulla

En l'espera de la resta dels nostres amics, apareix per ordre: Montse, Ana, Richart i... la tardana Araceli qui havia fet uns quilòmetres de més. La gana era present i formàvem ja part del gran final de la marxa arrodonit per una gran calçotada, botifarra, pa amb tomàquet, olives arbequines, taronja de postre, vi i cafès. Amb la panxa ben plena i contents tornem cap a casa tots plegats. Es mereixia una tarda de descans. El repte l'any vinent, tornar-hi i baixar el temps! Per repetir amb tot plegat!