Havia esmorzat a mig matí un bon sac calorífic aportat per un excel·lent croissant de xocolata, tal com anunciava el seu rètol, quan per la meva sorpresa més aviat era farcit de xocolata. He pensat que calia cremar-lo.
I l'he anat cremant. Arreu que anava em desdeia dels ascensors i prenia les escales. El gust d'assaborir baixant i pujant respectivament 311 esglaons que comprenien 15 plantes.
Sóc plaentera gaudint de l'àpat i observo el meu entorn. M'adono que no sabem menjar o no sabem què mengem. Entre més de les deu taules que m'envolten hi ha unes cinc persones amb un sobrepès de més de nivell 3. El seu pes deuria ser dels 100 quilos o ben bé arribar-hi.
Hi havia un excés calòric damunt les seves safates. La més curiosa per a mi la que descric a continuació: primer plat de fideuà molt complet amb cullerot d'all-i-oli, doble hamburguesa amb patates fregides i de postre una crema làctia. Per beure ho compensa una beguda gasosa nomenada ''zero''.
S'ha plantejat pel bé de la seva salut, qualsevol moment aquesta comensal, quantes calories ingereix? quins beneficis o danys li aporta? Si és equilibrat o no?
La primera ració de carbohidrats amb el seu contingut de colesterol (pensem que l'ou de per sí en conté i recordem hi havia all-i-oli), el seu element com l'àcid úric, el seu valor proteínic, al que torna a afegir una ració, diria més bé doble amb dues hamburgueses, una d'elles consumida amb un panet rodó (més hidrats de carboni), alt valor altre cop de proteïna, amb colesterol propi de la carn vermella i el valor afegit de les patates fregides precuinades, rematat amb la tercera ració del postre. Un cúmul un cop més de proteïna, fet de crema, on intervé l'ou i la llet. Això sí, la beguda refrescant, zero.
El menú que s'oferia era variat, però cal saber com combinem els aliments per mantindre el seu equilibri. L'aportació justa de greixos, proteïnes, sals i sucres per a la nostra activitat diària. Una mala combinació pot crear el desequilibri, desajustos alimentaris, i el que és pitjor, els riscos de la nostra salut.
Per la meva experiència a nivell personal de la salut i familiar, vull conscienciar que cal mirar de ben a prop què mengem. Compte! No des del punt de vista obsessiu sinó el preventiu. És on tenim molt a guanyar a nivell personal i social, doncs una vida saludable ens allunya amb més possibilitats del món de la medicina. La salut val molt i preventivament pot costar menys, i també molt menys, a una sanitat més sostenible.
Canviem doncs per nosaltres mateixos i parlem davant dels dubtes amb els professionals: nutricionistes, dietistes i fins i tot endocrins, tots ells aporten a nivell esportiu el bon consell.
Potser ens evitarem disgustos majors. Mantindre és prevenir. Cal fer-ho, i acompanyat d'una activitat física o esportiva, molt més que millor.
