domingo, 28 de abril de 2013

Vilatrail, a vista de voluntari

La matinada plena de pluja ens despertava a les 4. Sortíem a les 5.30 des de Calafell per anar a la cursa de muntanya que més il·lusió feia: perquè la fan uns bons amics, perquè hi corren amics i per ser la seva primera edició. La nostra tasca de Richart i la meva: voluntaris sota directriu de Fran Izquierdo.


Arribem a Vilassar de Dalt a les 7 puntuals. Cada responsable parlava amb els seus voluntaris. Es repartien les samarretes i elements corresponents a la secció que pertoca. Saludem a coneguts i amics enfilant-nos cap al nostre punt: el quilòmetre 15. Pugem per pista del Parc del Maresme, Serra Marina. No para de ploure i el terra està ben enfangat, però no treu que el meu vehicle es converteix en un 4x4 al toc de ''Valkyria, espai!'' (en valencià: ves a poc a poc).

Arribem a les 7:20, plou. Veig dues siluetes corrent, obro la porta del cotxe i els crido. Era en Karli acompanyat i fent el recorregut del trail per comprovar el seu estat després d'una nit de pluja.
Passa el temps i preparem la nostra àrea: 5 triangles de senyalització de trànsit i dos cons propers al restaurant de Cal Senyor. La senyal proporcionada pel nostre responsable per indicar als corredors que ja eren al quilòmetre 15... bon número! Ah! i un pitu!! pels cotxes.
Ens entra una mica de fred, sensació gèlida als peus i sense pausa de pluja. Entrem a l'hípica. Ens pregunten sobre la cursa i els informem sota el regust d'un bon café calent que rebifa la nostra prompte matinada. Gana encara no... però portem l'esmorzar. Estàvem nerviosos, éren les deu meys deu del matí!! De ben segur ja s'apropava el primer!!! Prenem el més ràpid la consumició atents a la finestra. Encara no...
Sant Mateu
Observo el perfil de Sant Mateu i consegueixo veure el camí que precedeix al nostre i diviso una silueta. Era el primer trail runner!!! Posicions! ja! Els nervis quasi no em deixen animar-lo, mentre Richart ja li deia el poc que quedava, venia un cotxe de cara a tota pista. Allí ell sol, al mig de pista, trec el pitu i començo a xiular corrent al seu costat i fent minvar al cotxe que s'ha aturat a un trencant on havíem posat dos triangles de banda a banda. Ha respectat el pas. Buf! missió complerta, la seva seguretat i la dels que veníen darrera.
El primer trail runner

Ja començaven a vindre els seus seguidors del podi i ni cinc minuts per tandes de diversos ritmes. Així han passat les hores de manera ràpida, animant-los, veient alguna cara de patiment, donant consell de runner, fent de coach si calia... i anècdotes per explicar i gaudir... com la parella que ell anava més depressa i ella a poc a poc, ell l'animava, quedava la pujada i l'he dit que intentés mantindre aquell ritme en la pujada, després planer. I ell li respon: ''veus, ho veus... va..'' en molt carinyós.
O el dorsal número 1! un veterà, molt veterà que no recordo el nom, però que emociona molt veure aquella cara feliç de fer el que li agrada.
L'emocionant equip ONCE mereix especial menció, la seva coordinació, integració i tots aquells valors afegits que se us pugui ocórrer. Fantàstic!
La desfilada dels nostres amics i aturar-se a fer-me un petó!!!! Això no té preu! Josep Cros, Jordi HH, Òscar Hervera, Pere Alsina i Carme, Rafael Gómez i Joan Cabrera. El no va més ha estat l'equip escombra, un trio de bruixes i un bruixot, amb una escombra i un nas que feia por (esment especial a Marta Farré); fent la seva tasca d'escombra i guarint el territori dels senyals de la cursa. Molt bé per a ells!!
Un dels equips ONCE

Agafem el cotxe i m'encanta baixar a lo trail la pista. Arribem a la plaça de la vila i ja no hi ha quasi ningú... ens rep en Fran i degustem el tast del dia, l'entrepà i el que ens calgués de fruita, galetes i beguda. Però el temps torna a girar-se amb el vent i la pluja altra cop més seguida. Perdem de vista a tots, la majoria ja a descansar, però marxem amb un bon regust de Vilatrail i... amb lo millor, les ganes de fer-lo corrent. Fins la propera!