Tot vingut d'un bon regal de la mà de la meva filla i el seu pare, ens endinsem a l'aventura blanca.
Amb les nevades intenses patides a finals de gener, la demanda hotelera era tan alta, que no hi havia places per la nostra possibilitat, així que el nostre bon amic Francesc Sanchez i la seva família ens ofereix passar la nit a casa seva a Encamp.
Llevats després de la plàcida nit i esmorzats a peu del Funicamp, prenem el cotxe fins arribar a peu de pistes de Grau Roig i deixant el cotxe a la part de Cubil on està RocRoi. Allí ens posem les raquetes i els pals tot indicant-nos una ruta a seguir, la dels llacs, que ens porta a la Collada de Montmalús.Havíem de seguir les pistes marcades i ens vam endinsar en una vermella on una monitora d'esquí ens va dir que seguíem el camí correcte. Però m'assembla que no ho tenia clar... doncs llacs d'haver-ne hi ha, però plens de neu i glaçats. Així que anem enfilant en un camí de forta pendent que a poc a poc va donant-nos més calor, fins que ens vàrem lliurar de les capes de roba que portàvem. La pendent cada cop era més intensa i pronunciada. Les sensacions eren molt bones, doncs la base de la pràctica del Nordic Walking, fa completament adaptable el caminar amb raquetes. La tècnica en pujada era completament de tresc i certament, sense forçar el cos a postures de lumbàlgies, un moviment eòlic amb cames i braços (típic de les màquines d'entrenament) i fent servir la part puntera de la raqueta com a grampó. La pujada era ràpida.