domingo, 27 de enero de 2013

2a Marxa Castells del Baix Gaià


Era una matinada fresca en què ens dirigíem un grup d'amics cap a la marxa decidits. Tres de nosaltres repetíem gustosament, en Rafa Gómez, la seva dona Ana Pérez i jo, doncs per nosaltres i com a socis del Club Esportiu Calafell Runners, personalment ens servia com a entrenament per les properes proves, ja que aquesta no es tracta d'una marxa competitiva. Així que, per la nostra banda, vem decidir fer el ''caco'' acompanyats també per la nostra campiona amiga Pilar. La resta de la formació Hipólito Richart, també soci del Club, i les nostres amigues Araceli i Montse, emprenien també l'aventura de la marxa nòrdica.
Tots ven buscar els nostres dorsals ben d'hora i veure sortir el sol. L'ambient era molt alegre i amb diversitat de participants: marxadors i corredors. També ens ven trobar amics del Tot Natura que hi participaven. 
 




Tots posant-nos els dorsals
L'organització va fer començar més tard l'inici de la marxa, però amb la grata sorpresa que la sortida es feia de dintre del Castell dels Montserrat d'Altafulla. Un cop el tret de sortida i l'ensordidor crit d'entusiasme de tots, comença el ritme. Un ritme en què ja ens destaquem gradualment a mesura que anem caminant. El recorregut per sorpresa dels que repetim és l'invers de l'any anterior.
 

Descendim fins la platja de Tamarit havent passat pel Camí de Cametes, l'Hort de la Sínia per la riera i el seu entorn de parc protegit on havíem fet la marxa nòrdica i córrer. Un cop creuada la platja on el nòrdic ens demostra el nostre fons, es puja entre pinars per la muntanya de Sant Joan, on trobarem havent creuat la N-340, el primer avituallament situat sota el pont de l'AP-7 i ens serveixen brou, xocolata i aigua. El tram que fèiem de baixada també era aprofitat per córrer. Seguim el camí deixant el GR 92 i agafant els PR que ens portarà cap al Catllar, deixant el Mèdol creuant un bosc cremat on també posem en pràctica el fet de córrer i pujar fins Sant Simplici, o més conegut per ''suplici'' el fet de pujar-lo; un cop d'alt creuar els masos aprofitant la baixada corrent, fins arribar al conegut Camí de Tarragona, pujant pel costat de la Pallissa de Salort i entrant a peu del Castell del Catllar on trobem l'altre avituallament. Una població que ja era coneguda per nosaltres per haver participat en el voluntariat de la Duatló del Catllar. Pilar i jo ens retrobem amb en Rafa que una mica més i es perd. Estem en plena ruta dels Castells i anem vorejant el fossar i la muralla fins arribar a la riera de Gaià que l'anirem resseguint. Descendim de Catllar fins a Ardenya posant en pràctica altre cop córrer i seguim el Camí de la Sorra descendint fins a la Cantera de Ferran que queda a la nostra dreta. Les sensacions són bones excepte per un dels membres qui pateix molèsties musculars. Recuperem tot seguit passant sota el pont i ens endinsem dins del poble de Ferran on deixem altre Castell i a la llunyania es torna a veure Altafulla. Creuem la carretera T-202 reprenent el camí de Ferran el Mèdol però desviant-nos cap a Fondo de Mas Peret i pujant fins a l'Ermita de Sant Antoni d'Altafulla. Una pujada, que ens costa i semblava interminable, que ens portarà del Camí de l'Ermita fins a l'arribada al Castell de Montserrat d'Altafulla on havíem sortit. Allí l'arribada no era clara, no hi havia arc ni res, sols el crit d'un membre de l'organització que ens va fer pujar per fer-nos la foto. Vàrem entrar a la plegada en Rafa Gómez, la Pilar Moreno i una servidora, en un recorregut de 24,96 kms, 1.261 metres acumulats de desnivell amb 627 de positiu i 634 de negatiu, en un temps total de 3 hores 32 minuts. Un temps de companyerisme i entrenament d'entrada triomfal.
Castell dels Montserrat, Altafulla
En l'espera de la resta dels nostres amics, apareix per ordre: Montse, Ana, Richart i... la tardana Araceli qui havia fet uns quilòmetres de més. La gana era present i formàvem ja part del gran final de la marxa arrodonit per una gran calçotada, botifarra, pa amb tomàquet, olives arbequines, taronja de postre, vi i cafès. Amb la panxa ben plena i contents tornem cap a casa tots plegats. Es mereixia una tarda de descans. El repte l'any vinent, tornar-hi i baixar el temps! Per repetir amb tot plegat!

martes, 15 de enero de 2013

Entreno Nordic Masies de Vilanova




Un mes gairebé sense entrenament, tret de les curses, em fa començar amb una tirada de Nordic Walking a Vilanova pels meus entorns. Aquesta vegada li toca per qüestió horària i de temps, a les Masies de Vilanova que formen part del GR-92-4 i el PR-144. Un entorn de les planes a peu del Montgrós que són plenes de vinyes i donen pas a les conegudes petites caves i bodegues d'aquestes masies i torres de finals del segle XIX propietat d'alguns "Indianos".
Miro el mapa abans de sortir i m'endinso sota el pont abans de la Sínia Gaspar al Torrent de Santa Magdalena. El terreny és moll de les pluges de fa dos dies on hi ha trams amb veritable fangar. Començo a pujar torrent amunt, pel meu costat hi ha hortes com la de Sínia Cendres i m'arribo fins les pistes d'atletisme i el Parc Municipal del Garraf on està la Sínia Trilles fins el Pont de la Piera que hi passo per sota. Segueixo fins a peu de la Masia d'en Barreres, exactament al polígon on apareix un camí urbà inacabat que finalitza amb dues pedres. El torrent queda a una alçària a la que no puc accedir i no tinc pas soterrat per creuar la C-15 per anar a buscar el camí de Torre del Veguer. Segueixo fins arribar als cinemes Lauren ja a Masia d'en Barreres i passada la Torre de l'Onclet pel lateral, tot i seguint pels borals en arribar a un tros de bosc que acaba amb un mur front una indústria al Carrer de Masia del Notari i del Carrer Tram de la Unió, al costat del Mas de la Monja, hi ha les indicacions per anar cap a la Torre del Veguer. Deixo enrere tot un seguit de polígons industrials amb el reconegut nom de les masies.
M'endinso ja altre cop a ruta de senderisme. Fa fred, bufa una mica de vent i de moment no molesta la roba ni em cal un glop d'aigua. Continuo la meva marxa tota contemplativa a la zona de vinyes que envolta ja Vilanova i veig com una lluerna els llums del far tant peculiar pels seus tres senyals que emet.
Santa Magdalena
Passo ja per davant de Masia Samà i segueixo pel GR-92-4 per creuar cap a Santa Magdalena divisada a la meva dreta i seguir el camí de Molinant per anar a la Torre del Veguer fins arribar a la masia que reb el mateix nom. Una enorme torre envoltada de vinyes que en aquell moment estaven podant i ja es podia anar veient el trencà del dia.
Torre del Veguer
 

Mas Solers
Entro fins quasi a peu de la finca en el passadís D'ametllers que donen la benvinguda i torno a endinsar-me en el camí. Veig el Montgrós i penso que serà el proper a visitar... Seguint hi ha l'indicació d'arribar a dos llocs: Can Martí i Can Ramon. El sender va enfilant-se deixant Veguer entre bosc i ample camí on ja es veu el Mas de Can Martí passat can Perers. Una edificació de 1870 amb aires completament indians ubicada entre vinyes. El sol marxa i l'espectacularitat dels llums al cel és immensa. El cos va responent a la marxa que a trams més intensos poso a prova la meva resistència. Arribo a la cruïlla de camins que porta o bé cap al Montgrós o bé cap a Mas Solers a la plana del mateix nom. Allí vaig, seguint vinyes i envoltant la senyorial finca abans Casino de Barcelona. No he trobat ningú pel camí tret de pagès i una mare i filla per Can Martí. Quina pau i quin gaudi de la solitud que permet fins parlar sola.
Creuant la carretera BV 2112 entro al bosc de Mas Solers.